-Quedem a l´altura de la font de les granotes-. Aquesta frase és una de les més repetides pels torrentins. Tots hem quedat amb algú, per a anar-hi a comprar, per passetjar, per a festejar, etc. Sempre ha estat ahí i és un dels punts de referència a Torrent i més en concret a l´avinguda.
En realitat, no sempre ha estat ahí, encara que la inmensa majoria de torrentins sempre l´hem vista a l´avinguda entre els carrers Elena Tamarit i Sant Fermí. Aquesta font va veure la llum allà pel 1901 i va ser ubicada a la plaça del Raval (hui Mestre Giner). Al mateix lloc on abans estava el pou d´una ermita erigida a la Mare de Déu del Roser que fou derribada al 1868 després de la Revolució d´aquell any.
Durant 50 anys va estar al Raval, com una veïna més, observant la vida diaria dels torrentins, les dones que anaven a Vora Sèquia a llavar la roba, a comprar al mercat ubicat als porxins de la Torre, fent de seient de converses i moltes més històries que ens podria contar si poguera.
A la dècada del 50, els rectors de Torrent decidiren traslladar-la molt amunt de l´Avinguda, rodejada de tarongers, oliveres que també n´hi havien plantades i xicotetes plantes baixes. Un poquet més amunt només hi havien coves i clots conegut com -les terretes- on s´agafava terra per a escurar.
Des d´aleshores, la font no ha canviat d´ubicació i ha vist tota la transformació que ha patit la nostra ciutat fins el dia de hui. Amb el temps, el vandalisme i la falta de cura, l´emblemàtica font torrentina va perdre els colors de la pedra i les seues granotes que li donàven el nom.
Esta setmana hem vist la font tapada amb una lona negra, la raó és que estan “operant-la”. L´Ajuntament ha encomanat una restauració i la col·locació de les granotes que li donen el nom. Ens anuncien que en un parell de setmanes estarà terminades les tasques de recuperació.
Aquesta és una aposta personal de l´Alcaldessa Mª José Català. Ens sembla que ha volgut fer l´ullet als torrentins amb la protecció d´un dels símbols del poc patrimoni cultural en quant a edificacions ens referim, dels que podem gaudir a Torrent. La felicitem per aquesta restauració.
Només ens queda veure el resultat i gaudir d´una Font que, en breu, lluirà amb tot el seu esplendor del primer dia i dispossada a quedar-se amb nosaltres un segle més sent partícip de la historia de la Ciutat.
3 comentarios
RSS de los Comentarios Identificador URI de TrackBack
Deja un comentario
Lo que no cuentas, es el motivo por el que se traslado la fuente, desde el Raval, hasta la actual ubicación, que fue para instalar un monolito con la cabeza del Dictador General Franco. Desde luego tus articulos de opinión son de “pena”, de ahi que no tengas ningún comentario, o a lo mejor es que nadie entra en tu blog. Ya puedes pasarle una factura a la Alcadesa, que lo tienes bien ganado.
Hola, soy la niña del ejemplo de Rajoy…
…Es que si él gana:
Se le ha olvidado decir que si mis papás son dos papás o dos mamás, me llevarán lejos de ellos.
Que si me quedan asignaturas en el curso donde más abandonos hay, me pasarán a una clase de “tontos”.
Que me podrán meter en la cárcel a los 12 años.
Que mis papás tendrán que firmar un contrato de ciudadanos de segunda si no son de aquí, como yo.
Que tendré que hacer una cola diferente a la de los enfermos de pago en sus hospitales.
Que no podré abortar como si yo fuera dueña de mi cuerpo.
Que no me podré casar si me enamoro de otra chica, o adoptar a otros niños y niñas como yo.
Que cuando sea viejita, o si estoy muy enferma, no querrá mantener una Ley de Dependencia para que pueda vivir dignamente.
Que cuando me muera, lo haré entre horribles dolores porque mi médico no querrá que le persigan como a un asesino.
Pero me ha hecho mucha ilusión que Rajoy me mencione en la tele. ¡Gracias, Mariano!
La fuente esta hecha un desastre, todo el agua se sale fuera y quedan un charcos enormes. Todo eso es lo que sabe hacer nuestra “alcaldesita”, pues apañados vamos.