De què parlem?

Ací parlem de la nostra ciutat, la que volem , estimem i volem que vaja a més

LA NOSTRA CIUTAT, TORRENT 

• Geografia

Capital de la comarca valenciana de l’Horta Sud, es troba a 9 km de la ciutat de València, als peus del tossal d’El Vedat, i a 15 Km del mar. Es pot accedir a esta localitat a través de les línies 1 i 5 de Metro València.

• Localitats veïnes

El terme municipal limita al nord amb Aldaia i Alaquàs, a l’est amb Picanya i Catarroja, al sud amb Alcàsser, Picassent, i a l’oest amb Monserrat, Godelleta i Chiva totes elles de la província de València

• Morfologia

No hi ha pràcticament muntanyes importants en tota la comarca i l’úniques muntanyes del municipi són de poca altura: El Vedat (142 metres), Morredondo (157), Barret (142), Cabeçol de l’Aranya (228) i la Serra Perenxisa (329). Una quinta partix del terme municipal és zona de muntanya.

• Vegetació

En les muntanyes trobem sobretot carrasques, pins i arbustos i matolls de tipus esclerófil. El terreny pla ha sigut usat principalment per a l’agricultura i a penes hi ha vegetació natural.

• Fauna

Els animals en llibertat són pràcticament inexistents, encara així és possible trobar animals autòctons de dimensió reduïda com rèptils (sargantana ibèrica, dragó comú, xicotetes serps), distints tipus d’aus, mamífers (conills, llops, eriçons, jabalís, ratolins de camp, musaranyes i sobretot rates penades). Els insectes més característics de la zona són els caragols (vaquetes, xonetes, avellanencs), cucs de terra, escorpins, aranyes, grills, centcames i panderola, així com libèl·lules i palometes.

• Clima

El clima és de tipus subtropical, corresponent a la zona mediterrània pel que els hiverns són suaus i els estius calorosos. La temperatura mitjana és de 18 ºC, a l’hivern oscil·la entre 10 i 12 ºC (encara que pot arribar als 0 ªC en els dies més freds) i a l’estiu és de 27 ªC (amb pics de fins 40 ªC).
Les precipitacions anuals són de 455 mm per metre quadrat, arribant als 700 mm els anys en què es dóna a La Tardor la gota freda. Les nevades són episodis infreqüents, un parell de vegades cada dècada, a excepció de les zones més elevades del terme municipal.

• Els primers torrentins

La fundació oficial com a vila data de la Reconquesta, encara que la Torre i la seua fortificació, així com les diverses restes arqueològiques trobades (monedes, utensilis, armes, etc) indiquen que ja hi havia habitants en este territori durant l’Edat de Bronze. Hi ha restes de poblaments ibèrics com la Llometa del Clot de Ballador. Però és durant la romanització quan el terme es pobla densament, amb nombroses viles rústiques o cases de camp, com ara Masia del Jutge, l’Alter, Sant Gregori o els Penyetes. Després de la romanització va començar un període de domini musulmà, a partir del segle VIII, que deixa la seua empremta en la geografia urbana, amb carrers estrets i tortuosos, places i carrers sense eixida, i en la zona rural amb partides com la de Benisaet o el Ràfol, així com les restes dels despoblats del Garrigar i el Molinell.

• Fundació de la ciutat

Torrent es funda l’any 1248, deu anys després de la Reconquista de València per part de Jaume I. El rei va oferir estes terres a fra el senyor Hugo de Folcalquier tinent de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem (o Orde de l’Hospital) per a tractar d’obtindre la seua ajuda en la guerra de Reconquista València.

Finalitzada la Reconquesta de la regió, en 1232 Jaume I va firmar un document pel qual regalava este i altres pobles a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem perquè l’administraren com volgueren. Estos pobles eren: Cullera, Silla, Montroi i Macastre, entre altres. El 5 de maig de 1938 es va fer efectiva la presa de possessió de la vila per part de l’Orde.

A pesar que Jaume I li donà a l’Orde plens poders sobre la zona, des del principi van sorgir disputes amb el bisbe de València que reclamava el dret a cobrar el delme a Torrent. En 1243 el bisbe de Lleida va prendre cartes en l’assumpte declarant que l’Orde de Sant Joan de Jerusalem i el Bisbe de València es repartirien el delme a parts iguals i conclourien el conflicte

• Demografia

Evolució demogràfica de Torrent
1857	1900	1910	1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1991	1996	2001	2006
6.092	8.561	9.490	9.952	10.443	13.586	15.974	24.042	39.724	51.361	56.191	56.564	65.538	74.616

• Política

En la legislatura 2003-2007 la ciutat de Torrent va estar governada pel PSPV. Tenien representació en l’ajuntament PP, UV i el Bloc.

En les eleccions municipals de 2007, celebrades el 27 de Maig, el PP va guanyar amb 13 escons, mentres que el PSOE perdia amb 11, i el Bloc amb 1. Així, María José Català Verdet es convertix en la primera alcadessa dona de Torrent, i primera acaldesa popular en esta ciutat historicament lligada al PSOE com un dels seus feus aférrims. En les seues declaracions, recordava Vicente Sòria i a Benito Nemesio com a actius polítics del PP a Torrent, però que no van arribar a ser alcaldes.

1 Comentario(s)

RSS de los Comentarios Identificador URI de TrackBack